INICI -> VICTOR CATALÀ -> FONS LITERARI
L’hereu legal de Víctor Català, el seu nebot Lluís Albert va donar l’agost de 2017 el fons personal de l’escriptora a l’Ajuntament de l’Escala (Alt Empordà). El consistori preservarà ara aquest llegat, format entre d’altres per dibuixos, pintures i primeres edicions de la seva obra. En destaca, sobretot, el manuscrit original de Solitud, la novel·la modernista per excel·lència.
Amb la seva obra va contribuir a l’enriquiment de la literatura catalana i a la seva renovació. Amb un estil fortament definit, expressiu i amb una gran riquesa de vocabulari va tractar amb gran profunditat els conflictes interiors de l’ànima humana, centrant-se, sobretot, en el retrat de la dona de la seva època. Va trencar, també, les imatges idíl·liques de la narrativa del segle XIX per denunciar la crueltat i l’obscuritat el món rural de principis del segle XX.
Amb el seu mestratge influencià a les noves generacions d’escriptores començant per Mercè Rodoreda, encetant la tradició catalana escrita per dones.
Anys de modernisme: En aquest període, el matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar descobreixen la vocació literària de Caterina Albert i animen a publicar el seu primer poemari, Lo cant dels mesos, l’any 1901 a la Tipologia de L’Avenç. És en aquest període que col·labora a la revista modernista Joventut, on va escriure els contes Drames rurals, recollits posteriorment en el llibre del mateix títol. Aquesta és, doncs, l’etapa més important per la quantitat i varietat de la seva producció literària.
- Poesia: El cant dels mesos (1901), Llibre Blanc – Policromi – Tríptic (1905),
- Teatre: Quatre monòlegs (1901)
- Reculls de contes: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires Vius (1907)
- Novel·la: Solitud (1905). Una de les obres cabdals del Modernisme amb la qual es consagra com escriptora.
1915-1930: A partir del 1907, amb l’arribada del Noucentisme, i a causa de les crítiques d’aquest moviment a la narrativa rural, Caterina Albert inicià un període de deu anys de silenci. El 1915, però, va esdevenir membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i el 1917 va presidir els Jocs Florals de Barcelona on pronuncià el discurs “De civisme i civilitat“. Fou nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1923 on llegí el discurs Sensacions d’Empúries. El 1924 va guanyar el segon accèssit a l’Englantina d’Or del Jocs Florals de Barcelona a el poema Cavalls del port. El 1918 comença la publicació per entregues d’Un film (3.000 metres), novel·la immediatament desqualificada per la crítica.
- Reculls de contes: La Mare-Balena (1920) i Contrallums (1930). S’hi percep una certa evolució de la seva estètica literària.
- Novel·la: Un film (3.000 metres) (1926). On assaja nous recursos literaris influenciada pel cinema.
- Antologia: Marines (1928)
Guerra civil i dictadura La Guerra Civil Espanyola i els primers anys de la dictadura franquista imposaren el seu segon silenci literari. L’Editorial Dalmau va reemprendre les edicions en català amb la publicació de Mosaic, l’any 1946. A partir de l’any 1950 Caterina Albert establí una relació professional amb l’editorial Selecta on publicarà els seus últims contes i les seves obres completes.
- Recull de contes: Retablo (1944)
- Recull d’articles: Mosaic (1946)
- Reculls de narracions: Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951)
- Obres completes (1951 i 1972)
