Fons literari

INICI ->  VICTOR CATALÀ -> FONS LITERARI

L’hereu legal de Víctor Català, el seu nebot Lluís Albert va donar l’agost de 2017 el fons personal de l’escriptora a l’Ajuntament de l’Escala (Alt Empordà). El consistori preservarà ara aquest llegat, format entre d’altres per dibuixos, pintures i primeres edicions de la seva obra. En destaca, sobretot, el  manuscrit original de Solitud, la novel·la modernista per excel·lència.

Amb la seva obra va contribuir a l’enriquiment de la literatura catalana i a la seva renovació. Amb un estil fortament definit, expressiu i amb una gran riquesa de vocabulari va tractar amb gran profunditat els conflictes interiors de l’ànima humana, centrant-se, sobretot, en el retrat de la dona de la seva època. Va trencar, també, les imatges idíl·liques de la narrativa del segle XIX per denunciar la crueltat i l’obscuritat el món rural de principis del segle XX.

Amb el seu mestratge influencià a les noves generacions d’escriptores començant per Mercè Rodoreda, encetant la tradició catalana escrita per dones.



 

Anys de modernisme: En aquest període, el matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar descobreixen la vocació literària de Caterina Albert i animen a publicar el seu primer poemari, Lo cant dels mesos, l’any 1901 a la Tipologia de L’Avenç. És en aquest període que col·labora a la revista modernista Joventut, on va escriure els contes Drames rurals, recollits posteriorment en el llibre del mateix títol. Aquesta és, doncs, l’etapa més important per la quantitat i varietat de la seva producció literària.

  1. Poesia:  El cant dels mesos (1901),  Llibre Blanc – Policromi – Tríptic (1905),
  2. TeatreQuatre monòlegs (1901)
  3. Reculls de contesDrames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires Vius (1907)
  4. Novel·laSolitud (1905). Una de les obres cabdals del Modernisme amb la qual es consagra com escriptora.


   
   

1915-1930: A partir del 1907, amb l’arribada del Noucentisme, i a causa de les crítiques d’aquest moviment a la narrativa rural, Caterina Albert inicià un període de deu anys de silenci. El 1915, però, va esdevenir membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i el 1917 va presidir els Jocs Florals de Barcelona on pronuncià el discurs “De civisme i civilitat“. Fou nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1923 on llegí el discurs Sensacions d’Empúries. El 1924 va guanyar el segon accèssit a l’Englantina d’Or del Jocs Florals de Barcelona a el poema Cavalls del port. El 1918 comença la publicació per entregues d’Un film (3.000 metres), novel·la immediatament desqualificada per la crítica.

  1. Reculls de contes: La Mare-Balena (1920) i Contrallums (1930). S’hi percep una certa evolució de la seva estètica literària.
  2. Novel·laUn film (3.000 metres) (1926). On assaja nous recursos literaris influenciada pel cinema.
  3. AntologiaMarines (1928)



Guerra civil i dictadura La Guerra Civil Espanyola i els primers anys de la dictadura franquista imposaren el seu segon silenci literari. L’Editorial Dalmau va reemprendre les edicions en català amb la publicació de Mosaic, l’any 1946. A partir de l’any 1950 Caterina Albert establí una relació professional amb l’editorial Selecta on publicarà els seus últims contes i les seves obres completes.

  1. Recull de contesRetablo (1944)
  2. Recull d’articlesMosaic (1946)
  3. Reculls de narracionsVida mòlta (1950) i Jubileu (1951)
  4. Obres completes (1951 i 1972)




Inauguració Any Víctor Català